Okay, so those hands are not real. I mean, of course they are real, but they are not alive. It's not a painting, it's a sculpture. It's a detail of "Ugolino and his sons" sculpture, by Jean Baptiste Carpeux, 1857. I really find it astonishing.
The story itself is quite sad. Those hands belong to a son who is grabbing his father's legs... in hell. It's taken from Dante's Inferno book: Inferno is worse than you think, it is a place where this father is jailed with his sons, and they are all left there, they know they will die from starvation. You should see the angst face of the father... The children know they are going to die, so they ask they father not to hesitate to eat their bodies so at least he can survive.
2 comments:
Encara me'n recordo quan et vas quedar flipant a Florència amb una estàtua... Et vas quedar bocabadat amb la precisió i el realisme de la mà que apretava una cama, i com es marcaven el músculs del cos... Per aquesta foto, encara veig que flipes amb les estàtues :)
Eeei! tens tota la rao del mon! Es que si sabessis que fins i tot en el comentari de la foto vaig estar a punt de posar un link a wikipedia per parlar de l'estatua de que parles...! Pero no ho vaig fer perque se que tinc la foto de l'estatua en questio a casa, a Barcelona, aixi que quan torni, la buscare i la posare online. Em fa moltissima gracia que hagis pensat en allo perque era exactament en el que jo pensava... L'estatua de Florencia es "el rapte de les sabines", i el que em va encantar mes concretament es veure com la ma del roma (el raptor) es clava en la cuixa, o vaja, en el culet, de la sabina, es veu perfectament com s'enfonsen els dits seus en la carn seva, i ho vaig trobar al.lucinant... si si, em vaig quedar bocabadat! I ara encara.
A tu tambe t'haguessin agradat molt unes miniatures que hi havia a la zona egipicia del museu: era com si fos un pessebre, pero molt mes xulo i molt mes gran, amb estatuetes d'un pam d'altes, que representen ara una fleca, ara una escola, ara una fabrica de teixits, ara un escorxador, ara uns tios anant en barca... Es com si un tio ric egipci hagues dit "ondi tu, fare una representacio en maqueta de com es el nostre dia a dia, perque aixi els homes del futur entenguin nomes mirant-les com era la nostra societat, i no s'hagin de torturar traduint amb la pedra de roseta...". I es va fer enterrar amb les maquetes d'aquestes fabriques, d'aquest tallers (que no tenen sostre, aixi ho veus tot...). Xulissim! Tu potser ho vas veure al museu del Caire, no ho se, pero en tot cas, t'hagues agradat moltissim el que hi ha al Metropolitan.
Moltes gracies per la visita, no sabia que donaves cops d'ull al meu blog, m'ha fet molta il.lusio!
Post a Comment